Les nostres mans sempre es troben

Fa dotze anys, quan treballava de programador —la meua primera faena “seriosa”— a una empresa de màrqueting digital, al centre de Berlín, m’agradava una xicona, anomenem-la S. La taula de S. estava de camí a la màquina de café, és a dir: la meua taxa de cafeïna en sang va… Continua llegint