Escriure en valencià m’ajuda a sonar natural

Escric en valencià, però no per tal de reivindicar cap “nació”: subordinar la literatura a la política no parlaria molt bé del meu amor a les humanitats. Ni tampoc perquè vulga distingir-me de “competidors” davant una “audiència” i fer alguna classe de negoci. Ni, finalment, perquè m’isca millor que escriure en castellà, anglés, o alemany. (De fet, havent viscut lluny de la terreta tants anys, se’m dona, segurament, pitjor.)

Quan escric en valencià escolte la meua veu, i la dels meus pares, que en valencià van criar-me. Un escrit és sempre un artifici que tracta de dissimular que ho és, i escric en valencià perquè soc un trampós que se n’aprofita de la natura per a sonar natural.