Florilegi
Un projecte musical de Quico Moya
Tinc ritme
Des de l’època aquella, doncs, porte la melodia al cap. Però no només la melodia: són tants anys ja que, al seu engir, li han crescut una harmonia i fins i tot un arranjament. (La lletra, ai llas, no.) Escoltar al teu cap una cançó, a no ser… Continua llegint
La “cançó al cap” és el principi
Si el teu nom no és Marcel Duchamp i un dia, passejant el gos, et trobes a terra un tros de fusta lleugerament humanoide, no vas a una galeria d’art i li dius a la propietària que has fet una escultura d’una persona. No: li preguntes al tros de… Continua llegint
Les nostres mans sempre es troben
Fa dotze anys, quan treballava de programador —la meua primera faena “seriosa”— a una empresa de màrqueting digital, al centre de Berlín, m’agradava una xicona, anomenem-la S. La taula de S. estava de camí a la màquina de café, és a dir: la meua taxa de cafeïna en sang va… Continua llegint